2. DESENVOLUPAMENT DE LA PERCEPCIÓ SENSORIAL A ED. PRIMÀRIA. DINS DE PERCEPCIÓ VISUAL.

Característiques del desenvolupament perceptiu visual

a) Procés de desenvolupament de la diferenciació perspectiva. Nosaltres primer captem les diferències grans i després capten les diferencies petites entre les coses. Ex. Amb la vista, la oïda... Però per a que els alumnes se n’adonin de les diferències, han de practicar. Cada vegada hi trobaré més matisos.

b) Mecanismes Cognitius o estructures de referències que afecten a la percepció visual.
b.1. Les generalitzacions i els estereotips provoquen constàncies visuals que són interferències que reemplacen el que veiem pel que sabem.
b.2. Història de la nostra vida: Coneixements, Sentiments, Valors...influeixen sobre la mirada.
Ex. Si mirem un pont (ecologista, un ingenier de camí, un tècnic de turisme...) cadascú veu el pont des del seu propi coneixement.
b.3. Necessitats immediates ens fan mirar d’una manera o d’un altre. Ex. Estem davant d’un arbre que els infants hauran de dibuixar. Quan fem una descripcióprèvia de l’arbre estaran els alumnes molt més atents perquè després l’han de dibuixar.
b.4. Estructura de referències estètiques. La mirada que nosaltres volem ensenyar els nens, com a mestres, és la mirada d’un artista (percepció estètica). Relació de les característiques de les formes, més la meva personalitat i l’entorn. La meva mirada és diferent de la del veí. Ex. Agafem una flor i veiem què ens comunica la flor. I això és per les característiques de la forma.

c) Centralització perspectiva, procés de superació. Ens fixem en una part però ens costa veure les relacions. Els mestres han de treballar perquè vegin les relacions. Ex. Dibuixo una figura i l’enganxo en un fons o en un altre i això ens dona relacions diferenciades (l’entorn ens condiciona). Entre les formes s’estableixen relacions.

2. DESENVOLUPAMENT DE LA PERCEPCIÓ SENSORIAL A ED. PRIMÀRIA. DINS DE PERCEPCIÓ VISUAL.

Crítiques que s’han fet a les lleis de la Gestalt:

A excepció de la llei de l’experiència que fa referència a l’empirisme i al pes de la cultura, les lleis restants suposen un automatisme biològic (característiques de la forma) que alguns psicòlegs no hi estan d’acord, perquè diuen que els pensaments i l’experiència influeixen molt.

Ex.
Què bonica és la teva casa
Són els teus ulls que la fan bonica

2. DESENVOLUPAMENT DE LA PERCEPCIÓ SENSORIAL A ED. PRIMÀRIA. DINS DE PERCEPCIÓ VISUAL.

Lleis d’organització de la forma o gestalt


Els psicòlegs a partir dels anys 50 comencen a estudiar les característiques de la forma.
Si posem molts objectes junts tendim a unir-les. La mirada tendeix a agrupar les formes pròximes. És la llei de la Proximitat.

Si posem molts objectes junts tendim a unir-les. La mirada tendeix a agrupar les formes pròximes. És la llei de la Proximitat

Tenim tendència a tancar les formes: Llei de tancament

Llei de la continuïtat, la bona corba o el destí comú. La mirada té mirada té tendència a seguir les línies sense un canvi sobtat de direcció.

Llei del moviment comú. Tenim tendència a agrupar les formes que es mouen en la mateixa direcció.

Llei de l’experiència. Depèn de la nostra experiència mirem les coses d’una manera o d’un altre. Ex. Els Martínez (la família dels Martínez).

Llei de la pregnància o de la bona forma. Tendim a veure les formes amb el significat més clar possible. Ex. Veus núvols i tendeixes a donar-lis un significat determinat (el més clar).

Aquí veiem una creu amb una forma superposada a sobre. Aquesta llei és la causa de totes les anteriors perquè la mirada ha d’interpretar molt ràpid.

2. DESENVOLUPAMENT DE LA PERCEPCIÓ SENSORIAL A ED. PRIMÀRIA. DINS DE PERCEPCIÓ VISUAL.

Inici de l’organització de la forma o gestalt, Francesc Marcè i Puig

El primer que fa un bebè per entendre els colors i les llums diferencia entre figura i fons. El procés de separació de fons i figura produeix les formes o gestalts.
Forma: És el conjunt de relacions entre elements, percebuts en la nostra consciència com un tot unitari. Els psicòlegs de la gestalt van intentar veure els punts comuns de les nostres mirades.
Ex. La imatge de dues copes o una cara. Sempre s’ha de tenir un espai visual en el que una cosa és forma i l’altre és fons.

2. DESENVOLUPAMENT DE LA PERCEPCIÓ SENSORIAL A ED. PRIMÀRIA

Percepció Visual:

Elements bàsics de la visió:
- Llum (és el que necessito per poder veure)
- Objecte (diferents objectes)
- Ull (Que l’ull funcioni bé)Cervell (és on fem la interpretació de les imatges).

Hem d’ensenyar el nen a mirar, a que se’n adoni de que les imatges ens donen molta informació. L’àrea que s’ocupa d’això és l’àrea de plàstica. Ex. Un bebè quan neix, sí que pot veure però no reconeix res. Veuen colors i llums però no saben dir que això és una forma. La imatge és la forma en el cervell i és vital per poder reconèixer les formes.

Rudolf Arnhein afirma que la pròpia percepció és un fet cognitiu (en el moment que observo, estic interpretant). Les operacions cognoscitives que conformen el pensament són ingredients essencials de la percepció.

El conjunt d’aquestes operacions estan lligades a la percepció:
- Exploració activa (la mirada explora i selecciona què és el que l’interessa)
- Selecció
- Comparació
- Captació d’allà que és essencial
- Síntesi

2. DESENVOLUPAMENT DE LA PERCEPCIÓ SENSORIAL A ED. PRIMÀRIA

Percepció tàctil: Característiques de la forma i aspectes més subjectius com quines emocions ens aporta l’objecte, etc.

Amb el sentit del tacte pots relacionar les sensacions que ens aporta tocar un objecte, amb altres sensacions semblants à associacions.

El fet d’associar et permet tenir sensacions diferents amb un mateix objecte. Els sentits del tacte i de la vista són els més importants per a l’activitat plàstica. Textures:
- Les que es venen i es toquen són textures tàctils.
- Les que només es veuen són textures visuals.

S’ha d’experimentar amb els materials i fer diferents proves tècniques per veure els diferents resultats.
Reciclar és recollir les coses amb afecte i donar-hi un sentit.

A l’aula de dibuix és interessant, si es pot , tenir un magatzem amb tots els materials endreçats (taps, envasos, capses d’ou, etc.).

Amb fang podem reproduir textures, però també ho puc fer amb paper (mullat, arrugat, doblegat...) És molt important tenir un bon magatzem de material, on els nens sàpiguen on són les coses.