Elements constitutius de la pintura: pigments, aglutinants i dissolvents

La pintura de pigment (colorant) + aglutinant (fixador) + dissolvent (liquidesa) fan la pintura.

D’on surten els pigments?

- Pigments vegetals. Ex. Índia

- Pigments animals. Ex. La tinta de calamar

- Pigments minerals. Ex. Terra, que és molt marró, gris...

- Pigments industrials. Es fan al laboratori. Ex. Fórmules químiques

A partir dels pigments afegim un aglutinant. Ex. Cola blanca diluïda amb aigua perquè no quedi tan espessa. Amb això faríem pintura plàstica. El dissolvent serveix per fer la pintura una mica més liquida.

Aspectes psicològics del color. Sensacions i sentiments. Colors càlids i freds

El cercle cromàtic queda partit per la meitat entre colors freds i càlids.

Els colors tenen significacions simbòliques. Ex. Semàfor, senyar de tràfic de triangle color vermell que significa perill... A vegades el vermell significa alegria, joventut. Ex. Coca-Cola.

Significats que li atribuïm al vermell:

Glamour, perill, passió, sang, sensualitat...

Simbologia positiva: Energia, Dinamisme, Vitalitat, Poder

Simbologia negativa: Perill, Risc, Martiri, Ira, Crim i Ràbia

Significats que li atribuïm al groc: És un color molt inestable (és immaterial)

Simbologia positiva: Joventut, alegria i magnanimitat

Simbologia negativa: Covardia, bogeria, inconstància i traïció

Significats que li atribuïm al verd:

Simbologia positiva: Pau, harmonia, esperança i natura

Simbologia negativa: És associat a les malalties i als verins

Significats que li atribuïm al blau: És el color més immaterial. Color molt estable, espiritual

Simbologia positiva: Duració, permanència, serenitat, fidelitat, profunditat, pensament i transcendència

Simbologia negativa: Tristesa

Significats que li atribuïm al blanc:

Simbologia positiva: Puresa, virginitat, alegria, llum, inici i principi de vida

Simbologia negativa: Absència, buidor

Significats que li atribuïm al negre:

Simbologia positiva: Poder de renaixement de la terra i la llavor amagada, elegància

Simbologia negativa: Vellesa, tristesa, dol, final. La malignitat d’allò desconegut i perillós de les profunditats.

Colors complementaris

Colors oposats en el cercle cromàtic (estan en front). Són les parelles de colors complementaris

Són colors complementaris perquè units a la síntesi additiva ens donarà llum blanca. Si l’uneixo amb la síntesi substractiva ens donarà el color negre. Els colors complementaris entre ells tenen un contrast molt marcat. Ex. Agatha Ruiz de la Prada.

Contrast simultani:

Quan posem un color envoltat d’un altre, el color que està en petites proporcions es veurà afectat pel color que l’envolta. Ex. Qualsevol color envoltat de negre es veuran més brillants els colors.

Colors i la natura:

Hi ha animals que agafen els colors de la natura per camuflar-se.

Característiques del color

• To: Qualsevol canvi de color dins del cercle cromàtic és un canvi de to (To i Tint són sinònims).

• Lluminositat: Definim lluminositat d’un color al comparar-lo amb l’escala de grisos. Cada color té una lluminositat diferent.

• Grau de Saturació: Els colors del cercle cromàtic (primaris o secundaris) direm que estan saturats al 100 %. El blanc, el negre i el gris tenen un grau de saturació zero (Si a qualsevol color de cercle cromàtic li afegeixo blanc, negre o gris estaré perdent saturació).

Amb la síntesi additiva sempre anem cap a més clar i la síntesi substractiva sempre anem cap a més fosc.

Classes de síntesi

• Additiva, quan barrejem llums de colors. Ex. Televisió o teatre
• Substractiva, quan barregem matèries de colors
• Partitiva o mescla òptica

Additiva: La llum ens arriba directament a l’ull

• Colors primaris: Vermell, Verd, Blau (sempre que parlem de llum)

• Colors secundaris:

- Vermell + Verd = Groc

- Vermell + Blau = Magenta

- Verd + Blau = Blau Cian

• Colors terciaris: Verd, Blau, Vermell = Blanc ( Tots els colors primaris sumats en iguals proporcions = blanc)

Sustractiva (color – matèria)

Llum:

La matèria té la capacitat d’absorbir ones llumíniques i la que rebota és el color que tenim.
Els colors de les coses que veiem mitjançant la llum reflectida depenen de les característiques de les superfícies i del tipus de llum que les il·lumina.
La llum arriba arriba als ulls reflectida en els objectes.

• Colors primaris: Magenta, Blau cian, Groc (sempre que parlem de matèria)
• Colors secundaris:
• Magenta + Groc = Vermell
  
• Magenta + Blau Cian = Blau
  
• Groc + Blau Cian = Verd
  
• Colors terciaris: Tots els colors primaris en igual proporció = Negre

*Color Secundari: És la unió de dos colors primaris (tant si es treballa en llum com en matèria). Ex. Una galleda de pintura (magenta, blau cian, groc) amb aigua. I vas barrejant els colors amb vasets d’aigua. El cercle cromàtic ens explica tant les barreges amb llum com amb matèria.

*Color Terciari: És la unió dels tres colors primaris de forma directa o indirecta (ja sigui barrejant primer dos colors i després el tercer o barrejant els tres alhora). És la unió de tres colors primaris, de forma directa o indirecta, en diverses proporcions, o qualsevol color del cercle cromàtic barrejat amb blanc, negre o gris.

Les impressions en paper se sol fer amb tres tintes:

Magenta

Blau Cian

Groc

Aquesta barreja ens dona un gris, per això afegim el negre, perquè la lletra sigui negra.

Partitiva o Mescla Òptica: Quan posem petites superfícies de colors uns als costats dels altres. Ex. Puntillisme (les barreges no queden tan clares).

4. La Teoria del Color: La llum i L’ull

Les radiacions electromagnètiques viatgen en forma de ones.
Ex. Raig Gamma, Raigs X, Ultraviolat, Infraroig, Microones, Ones radioelectròniques.

Longitud de ona de la llum de 380 nanòmetres o milionèsimes de mil·límetre a 760 nm.

La llum blanca conté totes les longituds de ona i quan la descomponem veiem el colors càlids, freds...
La llum solar conté tots els colors de l’espectre. Aquests colors es poden dividir en tres zones: vermella, blava i verda
Ex. L’ull humà

Existeixen tres espècies de cons, cada una sensible a una zona de longitud: vermella, blava i verda. Els bastons són sensibles a la claror o a la foscor. Capten la part més il·luminada i la part més fosca.