Mètode de dibuix mimètic fonamental en la coordinació visual i motriu (Betty Edwards)

Si la tetera que volem que sigui simètrica mesurem la distància que hi ha entre el punt A i B i comparem si es la mateixa que de A a C.

Mètode de dibuix mimètic fonamentat en relacions de proporció: Encaix

Punt de vista de les formes tridimensionals: Depenent del punt de vista, un mateix objecte pot semblar moltes coses diferents. Ex. Si un llapis els veiem des d’ una perspectiva determinada pot semblar un globus, un barret, etc.

Proporcions: Encaix vol dir posar els objectes dins d’una caixa (d’un rectangle). El sistema d’encaix és fer moltes línies. Sempre començarem a dibuixar les proporcions més grans. Ex. Si tenim tres objectes agafarem l’alçada de l’objecte més gran per saber com dibuixar-ho. És la relació entre l’alt total i l’ample total.

Ex. Tinc una tetera que és tan ample com alta
Tinc una poma que és tan ample com alta
Tinc una ampolla que és més alta que ample
Els nens quan comencen a fer dibuixos de persones humanes dibuixen el cap molt gran (poden mesurar-se ells mateixos per pams per a que es dibuixin més proporcionats)

Ex. Si volem dibuixar una tetera, abans de dibuixar-la distribuïm l’espai. Veiem quina és l’amplada màxima perquè després no ens surtin desproporcionats. Un dibuix ha de ser simètric.

Mètode de dibuix mimètic fonamentat en la coordinació visual i motriu (Betty Edwards)

A vegades substituïm el que veiem per el que pensem.

FUNCIONS DIFERENCIADES DELS HEMISFERIS CEREBRALS:

El cervell té funcions diferenciades:

- El costat esquerra està relacionat amb els conceptes ja apresos (comunicació acumulada). És més verbal.

- El costat dret és més intuïtiu, creatiu, no verbal...
Betty Edwars proposa diferents activitats:

Ex. Dibuixar la figura de les dues cares que pot semblar una copa. Aquest dibuix serveix per explicar que els dretans començaran a dibuixar per la dreta i els esquerrans per la esquerra.

Ex. Dibuixar els forats, els buits d’una figura.

Ex. Amb la línia de contorn modificada. És aquí quan comença a parlar de proporcions. Agafo el llapis per mesurar un dibuix i per entendre les proporcions. Primer parla de coordinacions visuals – motrius i és després quan parla de proporcions.

Ex. Sistema del visor per enquadrar el camp òptic. És el que s’utilitza en cinema per visualitzar una escena determinada (així veiem els límits del dibuix o de l’escena). O tenim un tipus de quadricula per poder dibuixar un objecte determinat o calcant. Por a poc anem prenen consciència de que la perspectiva afecta a la imatge.

DIBUIX

Continguts expressius de les formes visuals

Hi ha dues teories:

- La teoria de la Gestalt: Considera que les informacions sensorials que transmeten les formes, actuen com a estímul evocador de sentiments.
Ex. No és el mateix que estem en una habitació petita i negre que en un camp rodejats de plantes, arbres i flors.

- La teoria associativa: Considera que no hi ha res d’intrínsec en les formes que transmetin sentiments, però l’espectador les relaciona amb experiències que tenen significat emocional. Ex. El color vermell ens dona sensació de perill perquè el relacionem amb la sang. El blau es considera un color fred perquè el relacionem amb el cel, l’aigua...

2. DESENVOLUPAMENT DE LA PERCEPCIÓ SENSORIAL A ED. PRIMÀRIA. DINS DE PERCEPCIÓ VISUAL.

Característiques del desenvolupament perceptiu visual

a) Procés de desenvolupament de la diferenciació perspectiva. Nosaltres primer captem les diferències grans i després capten les diferencies petites entre les coses. Ex. Amb la vista, la oïda... Però per a que els alumnes se n’adonin de les diferències, han de practicar. Cada vegada hi trobaré més matisos.

b) Mecanismes Cognitius o estructures de referències que afecten a la percepció visual.
b.1. Les generalitzacions i els estereotips provoquen constàncies visuals que són interferències que reemplacen el que veiem pel que sabem.
b.2. Història de la nostra vida: Coneixements, Sentiments, Valors...influeixen sobre la mirada.
Ex. Si mirem un pont (ecologista, un ingenier de camí, un tècnic de turisme...) cadascú veu el pont des del seu propi coneixement.
b.3. Necessitats immediates ens fan mirar d’una manera o d’un altre. Ex. Estem davant d’un arbre que els infants hauran de dibuixar. Quan fem una descripcióprèvia de l’arbre estaran els alumnes molt més atents perquè després l’han de dibuixar.
b.4. Estructura de referències estètiques. La mirada que nosaltres volem ensenyar els nens, com a mestres, és la mirada d’un artista (percepció estètica). Relació de les característiques de les formes, més la meva personalitat i l’entorn. La meva mirada és diferent de la del veí. Ex. Agafem una flor i veiem què ens comunica la flor. I això és per les característiques de la forma.

c) Centralització perspectiva, procés de superació. Ens fixem en una part però ens costa veure les relacions. Els mestres han de treballar perquè vegin les relacions. Ex. Dibuixo una figura i l’enganxo en un fons o en un altre i això ens dona relacions diferenciades (l’entorn ens condiciona). Entre les formes s’estableixen relacions.

2. DESENVOLUPAMENT DE LA PERCEPCIÓ SENSORIAL A ED. PRIMÀRIA. DINS DE PERCEPCIÓ VISUAL.

Crítiques que s’han fet a les lleis de la Gestalt:

A excepció de la llei de l’experiència que fa referència a l’empirisme i al pes de la cultura, les lleis restants suposen un automatisme biològic (característiques de la forma) que alguns psicòlegs no hi estan d’acord, perquè diuen que els pensaments i l’experiència influeixen molt.

Ex.
Què bonica és la teva casa
Són els teus ulls que la fan bonica

2. DESENVOLUPAMENT DE LA PERCEPCIÓ SENSORIAL A ED. PRIMÀRIA. DINS DE PERCEPCIÓ VISUAL.

Lleis d’organització de la forma o gestalt


Els psicòlegs a partir dels anys 50 comencen a estudiar les característiques de la forma.
Si posem molts objectes junts tendim a unir-les. La mirada tendeix a agrupar les formes pròximes. És la llei de la Proximitat.

Si posem molts objectes junts tendim a unir-les. La mirada tendeix a agrupar les formes pròximes. És la llei de la Proximitat

Tenim tendència a tancar les formes: Llei de tancament

Llei de la continuïtat, la bona corba o el destí comú. La mirada té mirada té tendència a seguir les línies sense un canvi sobtat de direcció.

Llei del moviment comú. Tenim tendència a agrupar les formes que es mouen en la mateixa direcció.

Llei de l’experiència. Depèn de la nostra experiència mirem les coses d’una manera o d’un altre. Ex. Els Martínez (la família dels Martínez).

Llei de la pregnància o de la bona forma. Tendim a veure les formes amb el significat més clar possible. Ex. Veus núvols i tendeixes a donar-lis un significat determinat (el més clar).

Aquí veiem una creu amb una forma superposada a sobre. Aquesta llei és la causa de totes les anteriors perquè la mirada ha d’interpretar molt ràpid.