Colors complementaris

Colors oposats en el cercle cromàtic (estan en front). Són les parelles de colors complementaris

Són colors complementaris perquè units a la síntesi additiva ens donarà llum blanca. Si l’uneixo amb la síntesi substractiva ens donarà el color negre. Els colors complementaris entre ells tenen un contrast molt marcat. Ex. Agatha Ruiz de la Prada.

Contrast simultani:

Quan posem un color envoltat d’un altre, el color que està en petites proporcions es veurà afectat pel color que l’envolta. Ex. Qualsevol color envoltat de negre es veuran més brillants els colors.

Colors i la natura:

Hi ha animals que agafen els colors de la natura per camuflar-se.

Característiques del color

• To: Qualsevol canvi de color dins del cercle cromàtic és un canvi de to (To i Tint són sinònims).

• Lluminositat: Definim lluminositat d’un color al comparar-lo amb l’escala de grisos. Cada color té una lluminositat diferent.

• Grau de Saturació: Els colors del cercle cromàtic (primaris o secundaris) direm que estan saturats al 100 %. El blanc, el negre i el gris tenen un grau de saturació zero (Si a qualsevol color de cercle cromàtic li afegeixo blanc, negre o gris estaré perdent saturació).

Amb la síntesi additiva sempre anem cap a més clar i la síntesi substractiva sempre anem cap a més fosc.

Classes de síntesi

• Additiva, quan barrejem llums de colors. Ex. Televisió o teatre
• Substractiva, quan barregem matèries de colors
• Partitiva o mescla òptica

Additiva: La llum ens arriba directament a l’ull

• Colors primaris: Vermell, Verd, Blau (sempre que parlem de llum)

• Colors secundaris:

- Vermell + Verd = Groc

- Vermell + Blau = Magenta

- Verd + Blau = Blau Cian

• Colors terciaris: Verd, Blau, Vermell = Blanc ( Tots els colors primaris sumats en iguals proporcions = blanc)

Sustractiva (color – matèria)

Llum:

La matèria té la capacitat d’absorbir ones llumíniques i la que rebota és el color que tenim.
Els colors de les coses que veiem mitjançant la llum reflectida depenen de les característiques de les superfícies i del tipus de llum que les il·lumina.
La llum arriba arriba als ulls reflectida en els objectes.

• Colors primaris: Magenta, Blau cian, Groc (sempre que parlem de matèria)
• Colors secundaris:
• Magenta + Groc = Vermell
  
• Magenta + Blau Cian = Blau
  
• Groc + Blau Cian = Verd
  
• Colors terciaris: Tots els colors primaris en igual proporció = Negre

*Color Secundari: És la unió de dos colors primaris (tant si es treballa en llum com en matèria). Ex. Una galleda de pintura (magenta, blau cian, groc) amb aigua. I vas barrejant els colors amb vasets d’aigua. El cercle cromàtic ens explica tant les barreges amb llum com amb matèria.

*Color Terciari: És la unió dels tres colors primaris de forma directa o indirecta (ja sigui barrejant primer dos colors i després el tercer o barrejant els tres alhora). És la unió de tres colors primaris, de forma directa o indirecta, en diverses proporcions, o qualsevol color del cercle cromàtic barrejat amb blanc, negre o gris.

Les impressions en paper se sol fer amb tres tintes:

Magenta

Blau Cian

Groc

Aquesta barreja ens dona un gris, per això afegim el negre, perquè la lletra sigui negra.

Partitiva o Mescla Òptica: Quan posem petites superfícies de colors uns als costats dels altres. Ex. Puntillisme (les barreges no queden tan clares).

4. La Teoria del Color: La llum i L’ull

Les radiacions electromagnètiques viatgen en forma de ones.
Ex. Raig Gamma, Raigs X, Ultraviolat, Infraroig, Microones, Ones radioelectròniques.

Longitud de ona de la llum de 380 nanòmetres o milionèsimes de mil·límetre a 760 nm.

La llum blanca conté totes les longituds de ona i quan la descomponem veiem el colors càlids, freds...
La llum solar conté tots els colors de l’espectre. Aquests colors es poden dividir en tres zones: vermella, blava i verda
Ex. L’ull humà

Existeixen tres espècies de cons, cada una sensible a una zona de longitud: vermella, blava i verda. Els bastons són sensibles a la claror o a la foscor. Capten la part més il·luminada i la part més fosca.

L’organització de la composició: Funció del discurs visual, MARCÉ I PUIG, Francesc

Direcció de la lectura de la imatge:
L’observació de les imatges tendeix a seguir el sentir d’esquerra a dreta.

Ex. Una línia ens dona la sensació que puja i un altre que baixa.

Formes o zones que atrauen per les seves característiques:

- Lluminoses

- Colors càlids

- Formes aïllades

- Formes llunyanes

- Formes grans

- Pregnàncies: Són formes amb un contorn delimitat i un significat clar, tenen formes senzilles

L’organització de la composició: Funció del discurs visual, MARCÉ I PUIG, Francesc

L’ordre influeix en com captem les coses

Funció de la composició:
Donar versemblança al que es vol comunicar organitzant les formes tenint en compte les variables que els hi confereixen major o menor pes.(Depèn on estiguin les formes en un quadro tindran més o menys importància). Les composicions sempre han de ser equilibrades. Sempre les hem d’equilibrar.

- Si al nen li fem treballar de memòria, dibuixaran pictogrames.

- Deformin les imatges per expressar els sentiments (per potenciar un sentiment o un altre). Això és expressionista (ja sigui figuratiu i abstracte). Prèviament hem d’ensenyar-lis imatges perquè ells agafin idees.

La Tensió respecte els eixos:

El centre de la composició té un poder d’atracció important. A més dona una sensació d’equilibri.

- Les formes situades en el centre són més equilibrades, tenen menys pes.
Després ens fixem en les formes que estan als eixos 2 i ens fixem menys en la resta: 3.

Ex. Si retallem una imatge de dues persones i la posem al mig d’un full, al costat dret o al costat esquerra. Els nens han de dibuixar el que falta a la imatge i dir què és el que estan fent aquestes persones. Els nens capten diferents tipus de moviment depèn d’on col·loquem la imatge.

- Les formes situades a la part superior aporten més informació i tenen més pes. Em dona la sensació de que pesa més perquè ens fixem molt més en aquesta imatge.

- Les coses situades a la part dreta ens dona la sensació de que pesa més la imatge de l’esquerra. Perquè nosaltres estem acostumats a veure un full més carregat de lletra o imatge a l’esquerra i nosaltres per això mirem a la dreta.
-És el quadrat més carregat el que més pes dona.

Formes d’abordar la creació artística: Abstracció i Figuració (pictogrames, mimetisme i expressionisme) EISNER

a) Art Abstractes: No es poden reconèixer formes de l’entorn. Importància de l’exploració gràfica i de la força expressiva dels elements plàstics. Els colors em provoquen per exemple sensacions i emocions diferents. El que volem comunicar ho fan mitjançant la força expressiva dels elements plàstics.

b) Figuratives: Es reconeixen formes de l’entorn:
b.1) Pictogrames: Imatge molt esquematitzada en que es representen els trets principals de les coses que es reconeguin. Ex. Dibuixo una forma d’un gat i em centro en el bigoti i amb cua (vull que s’entengui fàcilment què és el que dibuixo).

b.2) Representacions realistes o mimètiques: Imatges que recreen la percepció visual. El nen ha d’aconseguir que les seves imatges s’assemblin a allò que està veient. És casi una foto.

b.3) Expressionistes: Imatges deformades per expressar un sentiment determinat.

Les representacions sovint tenen característiques de diversos compartiments.