4. La Teoria del Color: La llum i L’ull

Les radiacions electromagnètiques viatgen en forma de ones.
Ex. Raig Gamma, Raigs X, Ultraviolat, Infraroig, Microones, Ones radioelectròniques.

Longitud de ona de la llum de 380 nanòmetres o milionèsimes de mil·límetre a 760 nm.

La llum blanca conté totes les longituds de ona i quan la descomponem veiem el colors càlids, freds...
La llum solar conté tots els colors de l’espectre. Aquests colors es poden dividir en tres zones: vermella, blava i verda
Ex. L’ull humà

Existeixen tres espècies de cons, cada una sensible a una zona de longitud: vermella, blava i verda. Els bastons són sensibles a la claror o a la foscor. Capten la part més il·luminada i la part més fosca.

L’organització de la composició: Funció del discurs visual, MARCÉ I PUIG, Francesc

Direcció de la lectura de la imatge:
L’observació de les imatges tendeix a seguir el sentir d’esquerra a dreta.

Ex. Una línia ens dona la sensació que puja i un altre que baixa.

Formes o zones que atrauen per les seves característiques:

- Lluminoses

- Colors càlids

- Formes aïllades

- Formes llunyanes

- Formes grans

- Pregnàncies: Són formes amb un contorn delimitat i un significat clar, tenen formes senzilles

L’organització de la composició: Funció del discurs visual, MARCÉ I PUIG, Francesc

L’ordre influeix en com captem les coses

Funció de la composició:
Donar versemblança al que es vol comunicar organitzant les formes tenint en compte les variables que els hi confereixen major o menor pes.(Depèn on estiguin les formes en un quadro tindran més o menys importància). Les composicions sempre han de ser equilibrades. Sempre les hem d’equilibrar.

- Si al nen li fem treballar de memòria, dibuixaran pictogrames.

- Deformin les imatges per expressar els sentiments (per potenciar un sentiment o un altre). Això és expressionista (ja sigui figuratiu i abstracte). Prèviament hem d’ensenyar-lis imatges perquè ells agafin idees.

La Tensió respecte els eixos:

El centre de la composició té un poder d’atracció important. A més dona una sensació d’equilibri.

- Les formes situades en el centre són més equilibrades, tenen menys pes.
Després ens fixem en les formes que estan als eixos 2 i ens fixem menys en la resta: 3.

Ex. Si retallem una imatge de dues persones i la posem al mig d’un full, al costat dret o al costat esquerra. Els nens han de dibuixar el que falta a la imatge i dir què és el que estan fent aquestes persones. Els nens capten diferents tipus de moviment depèn d’on col·loquem la imatge.

- Les formes situades a la part superior aporten més informació i tenen més pes. Em dona la sensació de que pesa més perquè ens fixem molt més en aquesta imatge.

- Les coses situades a la part dreta ens dona la sensació de que pesa més la imatge de l’esquerra. Perquè nosaltres estem acostumats a veure un full més carregat de lletra o imatge a l’esquerra i nosaltres per això mirem a la dreta.
-És el quadrat més carregat el que més pes dona.

Formes d’abordar la creació artística: Abstracció i Figuració (pictogrames, mimetisme i expressionisme) EISNER

a) Art Abstractes: No es poden reconèixer formes de l’entorn. Importància de l’exploració gràfica i de la força expressiva dels elements plàstics. Els colors em provoquen per exemple sensacions i emocions diferents. El que volem comunicar ho fan mitjançant la força expressiva dels elements plàstics.

b) Figuratives: Es reconeixen formes de l’entorn:
b.1) Pictogrames: Imatge molt esquematitzada en que es representen els trets principals de les coses que es reconeguin. Ex. Dibuixo una forma d’un gat i em centro en el bigoti i amb cua (vull que s’entengui fàcilment què és el que dibuixo).

b.2) Representacions realistes o mimètiques: Imatges que recreen la percepció visual. El nen ha d’aconseguir que les seves imatges s’assemblin a allò que està veient. És casi una foto.

b.3) Expressionistes: Imatges deformades per expressar un sentiment determinat.

Les representacions sovint tenen característiques de diversos compartiments.

Aspectes productius de l’aprenentatge artístic: EISNER, Elliot

Hi ha tres aspectes que el nen ha de desenvolupar quan s’expressa en imatges:

a) Percepció de les formes: Observar l’entorn amb la capacitat de reflexionar sobre ell (amb l’ull de la ment) i els sentiments (com influeix en el nen emocionalment aquest entorn)

b) Tractament del material: Elecció del material, eines, tècniques i atenció als resultats inesperats (que ells seleccionin quin material els hi va millor per a realitzar un tema o un treball)

c) Invenció de les formes: Elaborar formes per transmetre idees i / o sentiments. El nen ha d’inventar unes formes particulars, no es por copiar sempre, per expressar uns sentiments determinats. Ex. Quan fem proves tècniques amb el material.

d) Composició: Ordenació de les formes per aconseguir una unitat expressiva. (Hem d’aconseguir un ordre perquè el nostre treball digui el que nosaltres volem). Ex. Quan nosaltres vam fer el collage (mòbil).

La perspectiva aèria: Saturació i contrast (cicle superior)

Veiem molt els contrastos de llum i ombra. La línia de contorn no la veiem tan clara. Juguem amb una gamma àmplia de grisos.

La perspectiva cònica. Fonaments de la perspectiva lineal

Punts de vista: Cicle inicial o cicle mitjà: Si ja porten temps fent la línia de terra ja poden fer la segona línia de terra. Ex: dibuixem l'arbre més petit per representatr que està més lluny.

Sobreposicions: Un cop s’han adonat de que les formes quan estan lluny són petites podem començar a fer sobreexposicions.
Ex.Burro
A la segona imatge veiem el burro que està passant per darrere del tronc i només veiem les orelles i les potes. A vegades hi ha formes que tapen total o parcialment altres.
La perspectiva i la profunditat la treballem a cicle superior. A cicle superior: la perspectiva cònica central (punt de vista, línies i punt de fuga, línia d’horitzó).

La línia de l’horitzó sempre està a l’alçada dels nostres ulls.
Les línies de fuga (las del voltants) sempre convergeixen al punt de vista. És a dir que el punt de visió i el punt de fuga coincideix. Si prolongo les línies de fuga i la línia central coincideixen. Sempre la línia de l’horitzó passa pel punt de fuga. Ex. Las vies del tren (dibuix). Primer fem les línies de fuga i després assenyalo el punt de mira.

La perspectiva cònica obliqua amb dos punts de fuga. Ex. Quan veiem les coses de cantonada (això ja es treballa a secundaria).

Escorç: Sempre que hi hagi un cos vist des de molt a prop i un altre cos s’allunya ràpidament. Ex. Crist de Sant Joan de la Creu (1951) de Dalí