4. La Teoria del Color: La llum i L’ull

Les radiacions electromagnètiques viatgen en forma de ones.
Ex. Raig Gamma, Raigs X, Ultraviolat, Infraroig, Microones, Ones radioelectròniques.

Longitud de ona de la llum de 380 nanòmetres o milionèsimes de mil·límetre a 760 nm.

La llum blanca conté totes les longituds de ona i quan la descomponem veiem el colors càlids, freds...
La llum solar conté tots els colors de l’espectre. Aquests colors es poden dividir en tres zones: vermella, blava i verda
Ex. L’ull humà

Existeixen tres espècies de cons, cada una sensible a una zona de longitud: vermella, blava i verda. Els bastons són sensibles a la claror o a la foscor. Capten la part més il·luminada i la part més fosca.

L’organització de la composició: Funció del discurs visual, MARCÉ I PUIG, Francesc

Direcció de la lectura de la imatge:
L’observació de les imatges tendeix a seguir el sentir d’esquerra a dreta.

Ex. Una línia ens dona la sensació que puja i un altre que baixa.

Formes o zones que atrauen per les seves característiques:

- Lluminoses

- Colors càlids

- Formes aïllades

- Formes llunyanes

- Formes grans

- Pregnàncies: Són formes amb un contorn delimitat i un significat clar, tenen formes senzilles

L’organització de la composició: Funció del discurs visual, MARCÉ I PUIG, Francesc

L’ordre influeix en com captem les coses

Funció de la composició:
Donar versemblança al que es vol comunicar organitzant les formes tenint en compte les variables que els hi confereixen major o menor pes.(Depèn on estiguin les formes en un quadro tindran més o menys importància). Les composicions sempre han de ser equilibrades. Sempre les hem d’equilibrar.

- Si al nen li fem treballar de memòria, dibuixaran pictogrames.

- Deformin les imatges per expressar els sentiments (per potenciar un sentiment o un altre). Això és expressionista (ja sigui figuratiu i abstracte). Prèviament hem d’ensenyar-lis imatges perquè ells agafin idees.

La Tensió respecte els eixos:

El centre de la composició té un poder d’atracció important. A més dona una sensació d’equilibri.

- Les formes situades en el centre són més equilibrades, tenen menys pes.
Després ens fixem en les formes que estan als eixos 2 i ens fixem menys en la resta: 3.

Ex. Si retallem una imatge de dues persones i la posem al mig d’un full, al costat dret o al costat esquerra. Els nens han de dibuixar el que falta a la imatge i dir què és el que estan fent aquestes persones. Els nens capten diferents tipus de moviment depèn d’on col·loquem la imatge.

- Les formes situades a la part superior aporten més informació i tenen més pes. Em dona la sensació de que pesa més perquè ens fixem molt més en aquesta imatge.

- Les coses situades a la part dreta ens dona la sensació de que pesa més la imatge de l’esquerra. Perquè nosaltres estem acostumats a veure un full més carregat de lletra o imatge a l’esquerra i nosaltres per això mirem a la dreta.
-És el quadrat més carregat el que més pes dona.

Formes d’abordar la creació artística: Abstracció i Figuració (pictogrames, mimetisme i expressionisme) EISNER

a) Art Abstractes: No es poden reconèixer formes de l’entorn. Importància de l’exploració gràfica i de la força expressiva dels elements plàstics. Els colors em provoquen per exemple sensacions i emocions diferents. El que volem comunicar ho fan mitjançant la força expressiva dels elements plàstics.

b) Figuratives: Es reconeixen formes de l’entorn:
b.1) Pictogrames: Imatge molt esquematitzada en que es representen els trets principals de les coses que es reconeguin. Ex. Dibuixo una forma d’un gat i em centro en el bigoti i amb cua (vull que s’entengui fàcilment què és el que dibuixo).

b.2) Representacions realistes o mimètiques: Imatges que recreen la percepció visual. El nen ha d’aconseguir que les seves imatges s’assemblin a allò que està veient. És casi una foto.

b.3) Expressionistes: Imatges deformades per expressar un sentiment determinat.

Les representacions sovint tenen característiques de diversos compartiments.