EXAMEN:
1. Aspectes tècnics: L’habilitat en el tractament de les materials i les tècniques
2. Aspectes estètics expressius: Com són les formes i les seves ordenacions (com ho col·loquem sobre el full), Quina expressivitat tenen, Quina ajuda ha necessitat l’alumne del professor en el procés d’elaboració de la forma?
3. Aspectes creatius: Hi ha alumnes que troben ells formes i d’altres que es fixen en els companys
Què es pot avaluar dels aspectes crítics de l’aprenentatge artístic?
Aquestes formes d’avaluació es poden aplicar amb major o menor intensitat en les diverses dimensions del domini crític.
Analogia: Quan faig una comparació. Ex. Aquest mar és tan pla com un mirall
Metàfora: Quan dic: Això és un mirall (no comparem)
Què es pot avaluar dels aspectes culturals de l’aprenentatge artístic?
Si la comprensió de les obres d’art contribueixen a enriquir la interpretació d’un determinat període històric.
Dimensions necessàries per aconseguir una experiència significativa amb les obres d’art:
Dimensió experiencial: Està molt lligada a les nostres experiències prèvies. Ex. Quines sensacions i emocions li produeix aquesta imatge al nen
Dimensió Formal: Llançarem preguntes perquè els nens ens facin una descripció del que veuen. Ex. Quantes formes són? Com estan ordenades? Això és important perquè la mirada és molt selectiva i es passen per alt moltes coses. Així ensenyem a mirar amb deteniment.
Dimensió Simbòlica: Si hi ha una forma simbòlica és perquè està molt lligada al significat de l’obra. Nosaltres hem d’intentar descobrir aquest significat. Ex. Un senyor amb una coroneta i unes claus a la mà. Si no tenen cultura religiosa de fons no podran dir que aquest home és sant Pere, però hi ha formes que es desxifren pel context.
Dimensió temàtica: Preguntem qui és l’artista de l’obra. Ex. Guernica de Picasso, denúncia de quan els militars maten a la població civil a Guernica.
Dimensió material: Quan treballem més amb escultura. Ens preguntem perquè l’artista ha utilitzat aquest material i quines sensacions ens transmet
Dimensió contextual: En quin context històric i cultural es va produir aquesta obra. Ex. Expressionisme, surrealisme...
La pintura de pigment (colorant) + aglutinant (fixador) + dissolvent (liquidesa) fan la pintura.
D’on surten els pigments?
- Pigments vegetals. Ex. Índia
- Pigments animals. Ex. La tinta de calamar
- Pigments minerals. Ex. Terra, que és molt marró, gris...
- Pigments industrials. Es fan al laboratori. Ex. Fórmules químiques
El cercle cromàtic queda partit per la meitat entre colors freds i càlids.Els colors tenen significacions simbòliques. Ex. Semàfor, senyar de tràfic de triangle color vermell que significa perill... A vegades el vermell significa alegria, joventut. Ex. Coca-Cola.
Significats que li atribuïm al vermell:
Glamour, perill, passió, sang, sensualitat...
Simbologia positiva: Energia, Dinamisme, Vitalitat, Poder
Simbologia negativa: Perill, Risc, Martiri, Ira, Crim i Ràbia
Significats que li atribuïm al groc: És un color molt inestable (és immaterial)
Simbologia positiva: Joventut, alegria i magnanimitat
Simbologia negativa: Covardia, bogeria, inconstància i traïció
Significats que li atribuïm al verd:
Simbologia positiva: Pau, harmonia, esperança i natura
Simbologia negativa: És associat a les malalties i als verins
Significats que li atribuïm al blau: És el color més immaterial. Color molt estable, espiritual
Simbologia positiva: Duració, permanència, serenitat, fidelitat, profunditat, pensament i transcendència
Simbologia negativa: Tristesa
Significats que li atribuïm al blanc:
Simbologia positiva: Puresa, virginitat, alegria, llum, inici i principi de vida
Simbologia negativa: Absència, buidor
Significats que li atribuïm al negre:
Simbologia positiva: Poder de renaixement de la terra i la llavor amagada, elegància
Simbologia negativa: Vellesa, tristesa, dol, final. La malignitat d’allò desconegut i perillós de les profunditats.
Colors oposats en el cercle cromàtic (estan en front). Són les parelles de colors complementaris
Són colors complementaris perquè units a la síntesi additiva ens donarà llum blanca. Si l’uneixo amb la síntesi substractiva ens donarà el color negre. Els colors complementaris entre ells tenen un contrast molt marcat. Ex. Agatha Ruiz de la Prada.
Contrast simultani:
Quan posem un color envoltat d’un altre, el color que està en petites proporcions es veurà afectat pel color que l’envolta. Ex. Qualsevol color envoltat de negre es veuran més brillants els colors.
Colors i la natura:
- Vermell + Verd = Groc
- Vermell + Blau = Magenta
- Verd + Blau = Blau Cian
Sustractiva (color – matèria)
Llum:
La matèria té la capacitat d’absorbir ones llumíniques i la que rebota és el color que tenim.
*Color Secundari: És la unió de dos colors primaris (tant si es treballa en llum com en matèria). Ex. Una galleda de pintura (magenta, blau cian, groc) amb aigua. I vas barrejant els colors amb vasets d’aigua. El cercle cromàtic ens explica tant les barreges amb llum com amb matèria.
*Color Terciari: És la unió dels tres colors primaris de forma directa o indirecta (ja sigui barrejant primer dos colors i després el tercer o barrejant els tres alhora). És la unió de tres colors primaris, de forma directa o indirecta, en diverses proporcions, o qualsevol color del cercle cromàtic barrejat amb blanc, negre o gris.
Les impressions en paper se sol fer amb tres tintes:
Magenta
Blau Cian
Groc
Aquesta barreja ens dona un gris, per això afegim el negre, perquè la lletra sigui negra.
Partitiva o Mescla Òptica: Quan posem petites superfícies de colors uns als costats dels altres. Ex. Puntillisme (les barreges no queden tan clares).
Existeixen tres espècies de cons, cada una sensible a una zona de longitud: vermella, blava i verda. Els bastons són sensibles a la claror o a la foscor. Capten la part més il·luminada i la part més fosca.
Formes o zones que atrauen per les seves característiques:
- Pregnàncies: Són formes amb un contorn delimitat i un significat clar, tenen formes senzilles
- Si al nen li fem treballar de memòria, dibuixaran pictogrames.
- Deformin les imatges per expressar els sentiments (per potenciar un sentiment o un altre). Això és expressionista (ja sigui figuratiu i abstracte). Prèviament hem d’ensenyar-lis imatges perquè ells agafin idees.
La Tensió respecte els eixos:
El centre de la composició té un poder d’atracció important. A més dona una sensació d’equilibri.
- Les formes situades en el centre són més equilibrades, tenen menys pes.
Després ens fixem en les formes que estan als eixos 2 i ens fixem menys en la resta: 3.
Ex. Si retallem una imatge de dues persones i la posem al mig d’un full, al costat dret o al costat esquerra. Els nens han de dibuixar el que falta a la imatge i dir què és el que estan fent aquestes persones. Els nens capten diferents tipus de moviment depèn d’on col·loquem la imatge.
- Les formes situades a la part superior aporten més informació i tenen més pes. Em dona la sensació de que pesa més perquè ens fixem molt més en aquesta imatge.
- Les coses situades a la part dreta ens dona la sensació de que pesa més la imatge de l’esquerra. Perquè nosaltres estem acostumats a veure un full més carregat de lletra o imatge a l’esquerra i nosaltres per això mirem a la dreta.
-És el quadrat més carregat el que més pes dona.
La línia de l’horitzó sempre està a l’alçada dels nostres ulls.
Les línies de fuga (las del voltants) sempre convergeixen al punt de vista. És a dir que el punt de visió i el punt de fuga coincideix. Si prolongo les línies de fuga i la línia central coincideixen. Sempre la línia de l’horitzó passa pel punt de fuga. Ex. Las vies del tren (dibuix). Primer fem les línies de fuga i després assenyalo el punt de mira.
La perspectiva cònica obliqua amb dos punts de fuga. Ex. Quan veiem les coses de cantonada (això ja es treballa a secundaria).
Escorç: Sempre que hi hagi un cos vist des de molt a prop i un altre cos s’allunya ràpidament. Ex. Crist de Sant Joan de la Creu (1951) de Dalí
Tenim tendència a tancar les formes: Llei de tancament
Llei de la continuïtat, la bona corba o el destí comú. La mirada té mirada té tendència a seguir les línies sense un canvi sobtat de direcció.
Llei del moviment comú. Tenim tendència a agrupar les formes que es mouen en la mateixa direcció.
Llei de l’experiència. Depèn de la nostra experiència mirem les coses d’una manera o d’un altre. Ex. Els Martínez (la família dels Martínez).
Llei de la pregnància o de la bona forma. Tendim a veure les formes amb el significat més clar possible. Ex. Veus núvols i tendeixes a donar-lis un significat determinat (el més clar).
Aquí veiem una creu amb una forma superposada a sobre. Aquesta llei és la causa de totes les anteriors perquè la mirada ha d’interpretar molt ràpid.
Percepció Visual:
Elements bàsics de la visió:
- Llum (és el que necessito per poder veure)
- Objecte (diferents objectes)
- Ull (Que l’ull funcioni bé)Cervell (és on fem la interpretació de les imatges).
Hem d’ensenyar el nen a mirar, a que se’n adoni de que les imatges ens donen molta informació. L’àrea que s’ocupa d’això és l’àrea de plàstica. Ex. Un bebè quan neix, sí que pot veure però no reconeix res. Veuen colors i llums però no saben dir que això és una forma. La imatge és la forma en el cervell i és vital per poder reconèixer les formes.
Rudolf Arnhein afirma que la pròpia percepció és un fet cognitiu (en el moment que observo, estic interpretant). Les operacions cognoscitives que conformen el pensament són ingredients essencials de la percepció.
El conjunt d’aquestes operacions estan lligades a la percepció:
- Exploració activa (la mirada explora i selecciona què és el que l’interessa)
- Selecció
- Comparació
- Captació d’allà que és essencial
- Síntesi
