EXAMEN CURS 06/07

EXAMEN:

• 1/ 4 part de la teoria del color (40 % de l’examen).

• Aspectes que influeixen en el desenvolupament de la percepció.

• Teoria que explica les formes: Gestalt / Associativa.

• Tenir en compte tots els colors del cercle cromàtic.

Avaluació. Què es pot avaluar dels aspectes productius de l’aprenentatge artístic?, EISNET, Elliot

1. Aspectes tècnics: L’habilitat en el tractament de les materials i les tècniques

2. Aspectes estètics expressius: Com són les formes i les seves ordenacions (com ho col·loquem sobre el full), Quina expressivitat tenen, Quina ajuda ha necessitat l’alumne del professor en el procés d’elaboració de la forma?

3. Aspectes creatius: Hi ha alumnes que troben ells formes i d’altres que es fixen en els companys

• Ampliació de límits. Treure del seu context habitual els objectes, formes o materials, trobar noves funcions o significacions. Ex. Jugar amb una llauna de sardines imaginant que pot ser un cotxe. Això els nens ja ho fan, per tant, els hi hem de potenciar.
  

• Invenció. Utilitzar els coneixements per crear formes o objectes essencialment nous. Hi ha nens i nenes que saben fer modificacions per crear nous conceptes.

• Organització estètica. Ordenar els elements creant una unitat coherent i harmònica.

Què es pot avaluar dels aspectes crítics de l’aprenentatge artístic?

• Que l’alumne sigui capaç de descriure el que veu (Quantes menys preguntes llancem, més habilitats tenen). Són habilitats que van adquirint.
  
  
• La interpretació de les formes suposa la utilització dels símils i les metàfores per expressar els sentiments, les qualitats i les idees suggerides per l’obra.

Aquestes formes d’avaluació es poden aplicar amb major o menor intensitat en les diverses dimensions del domini crític.

Analogia: Quan faig una comparació. Ex. Aquest mar és tan pla com un mirall

Metàfora: Quan dic: Això és un mirall (no comparem)

Què es pot avaluar dels aspectes culturals de l’aprenentatge artístic?

Si la comprensió de les obres d’art contribueixen a enriquir la interpretació d’un determinat període històric.

Luca Babini “Pinto per tenir consciència que la imaginació és tant important com la racionalitat”.

Domini crític: dimensió experiencial, formal, simbòlica, temàtica, material i contextual, EISNER, Elliot (passos per ajudar a interpretar les imatges)

Dimensions necessàries per aconseguir una experiència significativa amb les obres d’art:

Dimensió experiencial: Està molt lligada a les nostres experiències prèvies. Ex. Quines sensacions i emocions li produeix aquesta imatge al nen

Dimensió Formal: Llançarem preguntes perquè els nens ens facin una descripció del que veuen. Ex. Quantes formes són? Com estan ordenades? Això és important perquè la mirada és molt selectiva i es passen per alt moltes coses. Així ensenyem a mirar amb deteniment.

Dimensió Simbòlica: Si hi ha una forma simbòlica és perquè està molt lligada al significat de l’obra. Nosaltres hem d’intentar descobrir aquest significat. Ex. Un senyor amb una coroneta i unes claus a la mà. Si no tenen cultura religiosa de fons no podran dir que aquest home és sant Pere, però hi ha formes que es desxifren pel context.

Dimensió temàtica: Preguntem qui és l’artista de l’obra. Ex. Guernica de Picasso, denúncia de quan els militars maten a la població civil a Guernica.

Dimensió material: Quan treballem més amb escultura. Ens preguntem perquè l’artista ha utilitzat aquest material i quines sensacions ens transmet

Dimensió contextual: En quin context històric i cultural es va produir aquesta obra. Ex. Expressionisme, surrealisme...

Elements constitutius de la pintura: pigments, aglutinants i dissolvents

La pintura de pigment (colorant) + aglutinant (fixador) + dissolvent (liquidesa) fan la pintura.

D’on surten els pigments?

- Pigments vegetals. Ex. Índia

- Pigments animals. Ex. La tinta de calamar

- Pigments minerals. Ex. Terra, que és molt marró, gris...

- Pigments industrials. Es fan al laboratori. Ex. Fórmules químiques

A partir dels pigments afegim un aglutinant. Ex. Cola blanca diluïda amb aigua perquè no quedi tan espessa. Amb això faríem pintura plàstica. El dissolvent serveix per fer la pintura una mica més liquida.

Aspectes psicològics del color. Sensacions i sentiments. Colors càlids i freds

El cercle cromàtic queda partit per la meitat entre colors freds i càlids.

Els colors tenen significacions simbòliques. Ex. Semàfor, senyar de tràfic de triangle color vermell que significa perill... A vegades el vermell significa alegria, joventut. Ex. Coca-Cola.

Significats que li atribuïm al vermell:

Glamour, perill, passió, sang, sensualitat...

Simbologia positiva: Energia, Dinamisme, Vitalitat, Poder

Simbologia negativa: Perill, Risc, Martiri, Ira, Crim i Ràbia

Significats que li atribuïm al groc: És un color molt inestable (és immaterial)

Simbologia positiva: Joventut, alegria i magnanimitat

Simbologia negativa: Covardia, bogeria, inconstància i traïció

Significats que li atribuïm al verd:

Simbologia positiva: Pau, harmonia, esperança i natura

Simbologia negativa: És associat a les malalties i als verins

Significats que li atribuïm al blau: És el color més immaterial. Color molt estable, espiritual

Simbologia positiva: Duració, permanència, serenitat, fidelitat, profunditat, pensament i transcendència

Simbologia negativa: Tristesa

Significats que li atribuïm al blanc:

Simbologia positiva: Puresa, virginitat, alegria, llum, inici i principi de vida

Simbologia negativa: Absència, buidor

Significats que li atribuïm al negre:

Simbologia positiva: Poder de renaixement de la terra i la llavor amagada, elegància

Simbologia negativa: Vellesa, tristesa, dol, final. La malignitat d’allò desconegut i perillós de les profunditats.

Colors complementaris

Colors oposats en el cercle cromàtic (estan en front). Són les parelles de colors complementaris

Són colors complementaris perquè units a la síntesi additiva ens donarà llum blanca. Si l’uneixo amb la síntesi substractiva ens donarà el color negre. Els colors complementaris entre ells tenen un contrast molt marcat. Ex. Agatha Ruiz de la Prada.

Contrast simultani:

Quan posem un color envoltat d’un altre, el color que està en petites proporcions es veurà afectat pel color que l’envolta. Ex. Qualsevol color envoltat de negre es veuran més brillants els colors.

Colors i la natura:

Hi ha animals que agafen els colors de la natura per camuflar-se.

Característiques del color

• To: Qualsevol canvi de color dins del cercle cromàtic és un canvi de to (To i Tint són sinònims).

• Lluminositat: Definim lluminositat d’un color al comparar-lo amb l’escala de grisos. Cada color té una lluminositat diferent.

• Grau de Saturació: Els colors del cercle cromàtic (primaris o secundaris) direm que estan saturats al 100 %. El blanc, el negre i el gris tenen un grau de saturació zero (Si a qualsevol color de cercle cromàtic li afegeixo blanc, negre o gris estaré perdent saturació).

Amb la síntesi additiva sempre anem cap a més clar i la síntesi substractiva sempre anem cap a més fosc.

Classes de síntesi

• Additiva, quan barrejem llums de colors. Ex. Televisió o teatre
• Substractiva, quan barregem matèries de colors
• Partitiva o mescla òptica

Additiva: La llum ens arriba directament a l’ull

• Colors primaris: Vermell, Verd, Blau (sempre que parlem de llum)

• Colors secundaris:

- Vermell + Verd = Groc

- Vermell + Blau = Magenta

- Verd + Blau = Blau Cian

• Colors terciaris: Verd, Blau, Vermell = Blanc ( Tots els colors primaris sumats en iguals proporcions = blanc)

Sustractiva (color – matèria)

Llum:

La matèria té la capacitat d’absorbir ones llumíniques i la que rebota és el color que tenim.
Els colors de les coses que veiem mitjançant la llum reflectida depenen de les característiques de les superfícies i del tipus de llum que les il·lumina.
La llum arriba arriba als ulls reflectida en els objectes.

• Colors primaris: Magenta, Blau cian, Groc (sempre que parlem de matèria)
• Colors secundaris:
• Magenta + Groc = Vermell
  
• Magenta + Blau Cian = Blau
  
• Groc + Blau Cian = Verd
  
• Colors terciaris: Tots els colors primaris en igual proporció = Negre

*Color Secundari: És la unió de dos colors primaris (tant si es treballa en llum com en matèria). Ex. Una galleda de pintura (magenta, blau cian, groc) amb aigua. I vas barrejant els colors amb vasets d’aigua. El cercle cromàtic ens explica tant les barreges amb llum com amb matèria.

*Color Terciari: És la unió dels tres colors primaris de forma directa o indirecta (ja sigui barrejant primer dos colors i després el tercer o barrejant els tres alhora). És la unió de tres colors primaris, de forma directa o indirecta, en diverses proporcions, o qualsevol color del cercle cromàtic barrejat amb blanc, negre o gris.

Les impressions en paper se sol fer amb tres tintes:

Magenta

Blau Cian

Groc

Aquesta barreja ens dona un gris, per això afegim el negre, perquè la lletra sigui negra.

Partitiva o Mescla Òptica: Quan posem petites superfícies de colors uns als costats dels altres. Ex. Puntillisme (les barreges no queden tan clares).