D ) EDUCACIÓ VISUAL I PLÀSTICA & EDUCACIÓ ARTÍSTICA (a partir de l'any 1990)

Aspectes que influeixen en l'aprenentatge artístic:

EISNER, Elliot -> autor que influeix a Espanya en l'Educació Artística.

1. Productius: Treballa com artista plàstic (ja es feia abans del 1990).
2. Crítics: Ara també intentarem ensenyar a valorar les imatges i a interpretar-les.
3. Culturals: Actualment és important, com a mínim, treballar1 o 2 artistes cada any, a partir dels quals podem fer també activitats pràctiques.
   

C) EXPRESSIÓ PLÀSTICA. CRÍTIQUES POSTERIORS A L'EXPRESSIÓ PLÀSTICA I LES ETAPES EVOLUTIVES DEL GRAFISME

El concepte d'etapa evolutiva ha estat substituït pel concepte d'estadi evolutiu, que considera tant l'edat com els tipus d'experiències educatives.
Actualment parlem d'estadi evolutiu perquè depèn no només de l'edat sinó també de les experiències.
Amb un procés d'aprenentatge guiat s'obtenen millors resultats que amb l'evolució espontània.

• Es poden fomentar les descobertes de noves formes de representació.
• L'aparició d'una nova forma de simbolització o representació no anul·la les anteriors, sinó que es pot seguir aprofundint en totes.
• Podem treballar la naturalitat (l'expressió natural de l'infant) guiant els treballs (treballs de realitat, no esquemàtics).
• És convenient educar al nen perquè interpreti i valori les imatges des adults.
  

C) EXPRESSIÓ PLÀSTICA. VICTOR LOWENFELD. ETAPES CREATIVES EVOLUTIVES

ETAPES EVOLUTIVES DEL GRAFISME INFANTIL

1. Gargot desordenat (2 - 2 anys i mig): El nen agafa el llapis amb tota la mà. Fa línies però no en determina la direcció perquè no controla el colze. En aquesta edat els nens no mantenen l'interès en una cosa durant gaire temps. En canvi, els provoca un gran plaer que les seus moviments deixin marques. S'adonen que poden canviar l'entorn.
2. Gargot controlat (2 i mig - 3 anys i mig): Tot esforç està guiat a controlar el moviment. Primer, els nens aprenen a fer línies en diagonal (repetidament); ja controlen el colze.
   Després arriben a fer un cercle (segons la psicologia això demostra que comencen a ser conscients que són una persona i la resta és l'àmbient que els envolta.
   En aquesta etapa, els infants intenten unir un punt d'entrada a un final. Abans, en canvi, només feien línies horitzontals i verticals.
   Al final d'aquesta etapa, comencen a fer la pinça . Introdueixen els llapis de colors diferents. Després es comencen a decantar segons el caràcter o estat d'ànim. Els dibuixos en aquesta estapa no tenen intecoinalitat.
3. Gargot amb nom (3 i mig- 4 anys): Representen els moviments amb línies. Les línies aqui ja tenen un significat. El nen fa un esforç continuat per a intentar que el grafisme s'assembli a allò que vol fer.
   Quan comencen a fer creus els nens van agafant consciència de les representacions.
   Primer els nens dibuixen persones.
   Una mica abans dels quatre anys dibuixen quadrats.
   Fan servir els colors de manera aleatòria.
4. Etapa pre-esquemàtica (4 - 7 anys): És una etapa molt fructífera pel que fa al desenvolupament de les capacitats artístiques del nen.
   Intenció de representar persones, objectes... La figura humana evoluciona molt. No està definida. Però són dibuixos conceptuals: 1er els ulls i la boca, després el nucli central, braços cames... Separen dos conceptes bases (cos i cap).
   El control psicomotriu no és del tot bo, no acaba de controlar el traç. Pot ser que els nens no triïn colors segonsels conceptes que se'ls introdueix. L'espai està desordenat. Ellas estan al centre i les altres coses al voltant.
5. Etapa esquemàtica (7 - 9 anys): En aquesta etapa el nen ja introdueix la línia de terra, però no la profunditat. La figura humana, segons el nen, sempre utilitzarà aquest esquema fins que tingui experiència.
   En aquesta etapa hem d'anar explicant als nens com dibuixar cada part del cos, fer-los prendre consciència de les mesures.
   També comencen amb les figures geomètriques. Les parts més importants dels dibuixos les fan més grans i els altres elements més petits, tot i que ho fan sense adonar-se. Això també varia segons l'autoestima, les preferències de cada nen.
   En aquesta fase el color correspon a la realitat. A més, ara ja poden combinar dues imatges amb dues perspectives (o punts de vista). Per exemple: persones vistes de del lateral al voltant d'una taula plana; una casa de del exterior amb figures a dins.
   Al final de l'etapa per aconseguir més profunditat introdueixen més línies de terra.
   Figura de perfil. Dibuix des del cel que acaba en la línia de terra i amb núvols a dalt.
   Estereotips que adopten (exemple: ocell ^^) que sempre utilitzaran tot i que ens minven la capacitat d'evolució.
6. Etapa de la colla (9 - 12 anys): Pla de profunditat que s'allunya. La figura és més unitària, no tant recta, però no saben representar les extremitats doblegades. Volen diferenciar les persones: aspecte físic, activitats, accions concretes.
   Es determina l'importància de les persones segons els detalls.
7. Etapa Pseudo-naturalista (12 - 14 anys): Etapa on ens interessa dibuixar les coses com a la realitat. Procés llarg d'aprenentage. Es comença a introduir la perspectiva, encara que si el nen no s'en surt pot haver-hi frustració. Sota la roba hi ha una anatomia. Volum, llums i ombres en els mateixos cossos. Esforç en la combinació, disseny personal... Els nens dibuixen moltes vegades en blanc i negre.
   
   

C) EXPRESSIÓ PLÀSTICA

• L'Expressió Plàstica agafa el període des del 1970 fins el 1990.

• Què treballa?:

• Representació d'imatges mentals.

• Importància de l'experimentació amb materials i eines (materials de rebuig -> tetra-brick, iogurt buits...).

• Qualsevol cosa pot servir per aconseguir el resultat que busquen (Marcel Duchamp, Bomhaus...).

• Victor Lowenfeld, 1947. L'art com a manifestació espontània.

• Importància del potencial alliberador (plasmar mitjançant el dibuix coses que potser verbalment l'infant no diria).
  

B) TREBALLS MANUALS

Del 1880 al 1970 s'introdueixen els Treballs Manuals. Durant la Dictadura Franquista, a Espanya, aquesta assignatura de Treballs Manuals es va planificar diferent per homes o per dones. Així, l'assignatura pels homes consistia en fer tallers de fusta, de metall, etc. En canvi, per a les dones aquesta assignatura va passar a dir-se l'assignatura del Hogar, on les noies aprenien a cosir, a cuinar, etc.

• Amb els treballs manuals s'han de desenvolupar les habilitats manuals i intel·lectuals. Els treballs manuals pautats, amb mesura estan bé, tot i que no es desenvolupa tant l'aspecte intel·lectual, ja que els hi dónes tot fet.

INFLUÈNCIES DE L'ESCOLA NOVA

• Algunes escoles (del 1936 al 1939- II República) en relació a l'Escola Nova proposaven als nens dibuixar a partir de l'observació directa de la realitat (dibuix al natural, en 3D).

• També és important, actualment, el dibuix que ve directe de la imaginació.

• Als 4 o 5 anys ja es pot dir als nens que facin dibuix al natural, però sempre guiant al nen sobre com ha d'observar abans de dibuixar (guiar la mirada del nen).

• A l'Escola d'Oficis, per exemple, els artesans coneixien molt bé les tècniques, però no tenien creativitat com els artistes modernistes, sempre feien els mateixos models. En canvi, en les noves corrents de l'Escola Nova als tallers s'ensenyava quelcom més que unes tècniques. La tècnica ha de servir per expressar coses.
  

A) DIBUIX

Al segle XIX el dibuix era l'únic que es treballava. Però no sempre es feia dibuix de còpia, s'utilitzaven diferents tècniques i de qualitat (com per exemple el dibuix al natural utilitzant de model ampolles, fruites i fins i tot persones).

1. HISTÒRIA DE L'EDUCACIÓ ARTÍSTICA A ESPANYA

Aquesta matèria curricular ha anat canviant de nom al llarg de la història, adaptant-se als canvis de les diferents concepcions que se n'ha tingut, depenent de l'època històrica, dels corrents ideològics, etc.

Alguns dels noms en relació a l'Educació Artística han estat:

• Dibuix.
• Educación Estética.
• Treballs Manuals.
• Expressió Plàstica.
• Educació Visual i Plàstica.

Des del segle XVIII, pensadors afins al moviment de la Il·lustració ja van intentar realitzar canvis per adaptar-se a la nova situació que és vivia a Europa.
A Catalunya aquestes idees van influir molt.

Què hem proposo fer?

Aquí trobarem l'evolució de l'assignatura de visual i plàstica de la nostra Facultat; publicaré apartats, temari i continguts, tot perquè les noves generacions de Magisteri a Blanquerna tinguin un recolçament en aquesta assignatura.