C) EXPRESSIÓ PLÀSTICA. VICTOR LOWENFELD. ETAPES CREATIVES EVOLUTIVES

ETAPES EVOLUTIVES DEL GRAFISME INFANTIL

1. Gargot desordenat (2 - 2 anys i mig): El nen agafa el llapis amb tota la mà. Fa línies però no en determina la direcció perquè no controla el colze. En aquesta edat els nens no mantenen l'interès en una cosa durant gaire temps. En canvi, els provoca un gran plaer que les seus moviments deixin marques. S'adonen que poden canviar l'entorn.
2. Gargot controlat (2 i mig - 3 anys i mig): Tot esforç està guiat a controlar el moviment. Primer, els nens aprenen a fer línies en diagonal (repetidament); ja controlen el colze.
   Després arriben a fer un cercle (segons la psicologia això demostra que comencen a ser conscients que són una persona i la resta és l'àmbient que els envolta.
   En aquesta etapa, els infants intenten unir un punt d'entrada a un final. Abans, en canvi, només feien línies horitzontals i verticals.
   Al final d'aquesta etapa, comencen a fer la pinça . Introdueixen els llapis de colors diferents. Després es comencen a decantar segons el caràcter o estat d'ànim. Els dibuixos en aquesta estapa no tenen intecoinalitat.
3. Gargot amb nom (3 i mig- 4 anys): Representen els moviments amb línies. Les línies aqui ja tenen un significat. El nen fa un esforç continuat per a intentar que el grafisme s'assembli a allò que vol fer.
   Quan comencen a fer creus els nens van agafant consciència de les representacions.
   Primer els nens dibuixen persones.
   Una mica abans dels quatre anys dibuixen quadrats.
   Fan servir els colors de manera aleatòria.
4. Etapa pre-esquemàtica (4 - 7 anys): És una etapa molt fructífera pel que fa al desenvolupament de les capacitats artístiques del nen.
   Intenció de representar persones, objectes... La figura humana evoluciona molt. No està definida. Però són dibuixos conceptuals: 1er els ulls i la boca, després el nucli central, braços cames... Separen dos conceptes bases (cos i cap).
   El control psicomotriu no és del tot bo, no acaba de controlar el traç. Pot ser que els nens no triïn colors segonsels conceptes que se'ls introdueix. L'espai està desordenat. Ellas estan al centre i les altres coses al voltant.
5. Etapa esquemàtica (7 - 9 anys): En aquesta etapa el nen ja introdueix la línia de terra, però no la profunditat. La figura humana, segons el nen, sempre utilitzarà aquest esquema fins que tingui experiència.
   En aquesta etapa hem d'anar explicant als nens com dibuixar cada part del cos, fer-los prendre consciència de les mesures.
   També comencen amb les figures geomètriques. Les parts més importants dels dibuixos les fan més grans i els altres elements més petits, tot i que ho fan sense adonar-se. Això també varia segons l'autoestima, les preferències de cada nen.
   En aquesta fase el color correspon a la realitat. A més, ara ja poden combinar dues imatges amb dues perspectives (o punts de vista). Per exemple: persones vistes de del lateral al voltant d'una taula plana; una casa de del exterior amb figures a dins.
   Al final de l'etapa per aconseguir més profunditat introdueixen més línies de terra.
   Figura de perfil. Dibuix des del cel que acaba en la línia de terra i amb núvols a dalt.
   Estereotips que adopten (exemple: ocell ^^) que sempre utilitzaran tot i que ens minven la capacitat d'evolució.
6. Etapa de la colla (9 - 12 anys): Pla de profunditat que s'allunya. La figura és més unitària, no tant recta, però no saben representar les extremitats doblegades. Volen diferenciar les persones: aspecte físic, activitats, accions concretes.
   Es determina l'importància de les persones segons els detalls.
7. Etapa Pseudo-naturalista (12 - 14 anys): Etapa on ens interessa dibuixar les coses com a la realitat. Procés llarg d'aprenentage. Es comença a introduir la perspectiva, encara que si el nen no s'en surt pot haver-hi frustració. Sota la roba hi ha una anatomia. Volum, llums i ombres en els mateixos cossos. Esforç en la combinació, disseny personal... Els nens dibuixen moltes vegades en blanc i negre.